Redescobriment del romànic

L’interès pel món medieval a Catalunya s’inicia al s XIX amb el moviment cultural de la Renaixença, seguint la tendència que es va iniciar a tot Europa amb el Romanticisme.

 A finals del s XIX s’organitzen les primeres exposicions d’art romànic i gòtic i es creen els primers museus i col·leccions.

Amb la voluntat de conèixer i estudiar els monuments romànics dels país, l’arquitecte i historiador Lluís Domènech i Montaner va realitzar entre 1904 i 1905 diverses expedicions pel Pirineu  per estudiar els monuments romànics, entre ells el conjunt romànic de la Vall de Boí. D’ell són les primeres descripcions, plànols, dibuixos i fotografies que tenim de les esglésies de la vall.

Tres anys més tard, el 1907, l’Institut d’Estudis Catalans, amb Puig i Cadafalch al capdavant, organitza la “Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d’Aragó” que visita la Vall de Boí els primers dies d’aquell setembre.  La documentació d’aquest viatge serà la base de les posteriors publicacions de l’institut, d’entre les que destaquem el tercer fascicle de l’obra “Les pintures murals romàniques”, publicat el 1911, que recollia, entre d’altres, els tres conjunts de la Vall de Boí.

Pocs anys més tard, l’estiu del 1919, la Junta de Museus descobreix la compra i arrencament dels frescos de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) però no pot frenar la seva venda al Museum of Fine Arts de Boston. Per evitar que aquests fets tant greus tornin a passar s’organitza la campanya d’arrencaments de les pintures romàniques del Pirineu català per traslladar-les al Museu d’Art i Arqueologia de Barcelona. Els primers arrencaments s’inicien a la Vall de Boí al desembre de 1919.