El 30 de novembre de l’any 2000 el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO aprova la inscripció  de les “Esglésies romàniques catalanes de la Vall de Boí” a la Llista del Patrimoni Mundial.

Per formar part de la Llista del Patrimoni Mundial, els béns, culturals o naturals, han de tenir un valor universal excepcional i satisfer, al menys, un dels deu criteris de selecció següents:

I. Representar una obra mestra del geni creatiu humà

II. Ser la manifestació d’un intercanvi considerable de valors humans durant un període o una àrea cultural específica, en el desenvolupament de l’arquitectura o de la tecnologia, les arts monumentals, l’urbanisme dels pobles o el paisatge.

III. Aportar un testimoni únic o almenys excepcional d’una tradició cultural o d’una civilització que sigui viva o que ja hagi desaparegut.

IV. Ser un exemple destacat d’un tipus de construcció, d’un conjunt arquitectònic o tecnològic o d’un paisatge que il·lustri una o més etapes significatives de la història de la humanitat.

V. Ser un exemple destacat d’assentament humà tradicional, de l’ús tradicional del territori o del mar, que sigui representatiu d’una cultura (o cultures) o de l’interacció humana amb l’entorn, especialment quan aquest ha esdevingut vulnerable per l’impacte d’una transformació irreversible.

VI. Estar directament o materialment associat  a esdeveniments o tradicions vives, idees, creences  o obres artístiques i literàries de significat universal excepcional.

VII. Representar fenòmens naturals o espais d’una bellesa natural i d’una importància estètica excepcional.

VIII. Ser exemples representatius de grans estadis de la història de la terra, inclòs el testimoni de la vida, de  processos geològics en el decurs del  desenvolupament de formes terrestres o d’elements geomòrfics o fisiogràfics rellevants.

IX. Ser un exemple representatiu de processos ecològics i biològics en el decurs de l’evolució i el desenvolupament dels ecosistemes i comunitats  de plantes i animals terrestres, aquàtiques, costaners o marins.

X. Contenir els hàbitats naturals més representatius i més importants per la conservació in situ de la diversitat biològica,especialment aquells on sobreviuen les especies amenaçades que tenen un valor universal excepcional des del punt de vista  de la ciència  o de la conservació.