Sant Quirc de Durro

L’ermita de Sant Quirc se situa en un marc privilegiat, a la muntanya de Durro i a una altitud de 1.500 metres. El seu emplaçament no és aleatori, sinó que es tracta d’una marca territorial vinculada a l’espai social treballat per la comunitat i a la tradició d’origen pagà de córrer falles.

És un edifici del s.XII, de dimensions reduïdes i amb aportacions barroques.

En el seu interior veiem la convivència harmònica de diferents moments artístics amb la còpia del frontal d’altar romànic, la imatge d’estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita i el retaule barroc.

Cronologia

s.XII
Primer moment constructiu.

s.XVII-s.XVIII
S’incorpora la volta de la nau i el campanar d’espadanya.

1996
Restauració.

Compra d'entrades

No s'ha trobat cap element

Visita virtual

Saber-ne més

Història

No es coneix cap document original de l’època que faci referència a aquesta petita ermita construïda a la muntanya de Durro.

Les ermites constitueixen una marca territorial vinculada a l’espai social treballat per la comunitat. La seva funció era protegir les pastures d’alta muntanya i els boscos que es situen al seu voltant

L’emplaçament de l’ermita de Sant Quirc de Durro coincideix amb l’emplaçament del “faro”, que és el punt de partida de la baixada de les falles.

Les falles

La tradició de córrer falles és d’origen pagà, marcava el solstici d’estiu i tenia la funció de purificar les pastures i allunyar els mals esperits. Amb l’arribada del cristianisme aquesta tradició es va adaptar al culte dels sants i aquests van esdevenir els protectors del territori.

Tots els pobles de la vall tenien la seva ermita: Sant Salvador de Barruera, Sant Cristòfol d´Erill la Vall, Sant Pere de Boí, Sant Quirc de Taüll . L´ermita de Sant Quirc de Durro és la única que forma part del conjunt declarat patrimoni mundial perquè, a diferència de les altres manté l’estructura original del segle XII.

Les formes de l’arquitectura

L’ermita de Sant Quirc és d’una sola nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, afegida en algun moment posterior al romànic, i amb un absis semicircular a l’est. L’accés al temple s’obre a la façana sud amb un senzill arc de mig punt sense ornamentació. El campanar d’espadanya s’alça al mur oest i corresponent a una etapa de construcció posterior.

Mirem-la per fora

A la porta d’entrada, les dovelles de l’arc són de pedra tosca, d’aquí el seu singular color rosat. La tipologia dels seus murs i carreus s’assemblen molt al porxo de l’església de la Nativitat de Durro.

Els carreus de pedra situats a la part més alta del murs són de dimensions més petites i estan disposades de forma irregular. Això és degut al sobrealçat de la nau que es va fer temps després de la construcció original. El campanar d’espadanya també es va afegir posteriorment a l’obra original.

A l’absis central hi ha l’única finestra que permetia l’entrada de llum al temple junt amb l’ull de bou que veiem a la capçalera, just a sota de la coberta.

Mirem-la per dins

L’interior de l’ermita de Sant Quirc de Durro s’ha transformat al llarg dels segles: a la construcció original es va afegir la volta de canó, es van arrebossar i pintar tots els murs, es va instal·lar el cor, i el presbiteri es va decorar amb un retaule barroc. Presidint aquest retaule trobem la imatge d’estil gòtic de Sant Quirc i Santa Julita.

El frontal romànic procedent de l’ermita de Sant Quirc està conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a l’interior de l’edifici en podem veure una reproducció.

El frontal

Dedicat als sants patrons de l’ermita: Sant Quirc i Santa Julita, narra amb molta cruesa els martiris que van sofrir.

Formalment s’estructura amb una escena central i quatre registres laterals envoltats per un marc ornamentat amb motius geomètrics i vegetals. La composició simètrica en les formes de les escenes laterals com en els colors, dels quals en prenen especial protagonisme els vermells, verds i ocres.

Al centre, hi ha representada Santa Julita amb el seu fill Sant Quirc a la falda, a semblança de les figures de la Mare de Déu i el Nen. Ambdós personatges són dintre d’una màndorla on hi ha inscrits els seus noms.

Els compartiments laterals mostren diversos episodis dels martiris, en algunes escenes costa discernir si el màrtir és Santa Julita o bé Sant Quirc. Sembla que pren més importància la representació del martiri que la identificació del sant.

Galeria d'imatges

Altres esglésies

Sant Climent de Taüll

Santa Maria de Taüll

Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Sant Joan de Boí

Sant Feliu de Barruera

Nativitat de Durro

Santa Maria de Cardet

L’Assumpció de Cóll