Junt amb aquests fragments de pintura original i la capa profunda, quan entrem a Sant Climent de Taüll podem veure les pintures conservades actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya projectades amb la tècnica del vídeo mapping.
Així doncs, ara, a l’església de Sant Climent de Taüll trobem junta tota la pintura del Mestre de Taüll que va arribar fins els nostres dies combinant la pintura original amb la projecció.
Amb la imatge completa de tots els fragments que van arribar fins els nostres dies entenem el significat d’aquestes pintures:
De dalt a baix l’absis es divideix en tres espais que simbòlicament associem amb el Cel, a dalt de tot, on es presenta la Divinitat; al mig, l’espai entre el cel i la terra, on trobem els personatges sants, intermediaris entre Déu i l’home; i a baix, la terra, on som els homes.
Tota la composició segueix un esquema geomètric, dominat per un gran eix vertical. A banda i banda d’aquest eix vertical es distribueixen simètricament els temes i els personatges que estaven inspirats en diferents textos de la Bíblia, per exemple en l’Apocalipsi, l’ últim llibre del Nou Testament que profetitza sobre la fi del món.
A la pintura romànica cada element té el seu lloc determinat per la seva importància i per l’espai arquitectònic, s’organitzen per ordre d’importància.
Al Cel, el Crist en Majestat, la Mà de Déu i l’Anyell dels set ulls.
Envoltant la imatge de Crist, els quatre Evangelistes, dos d’ells dins de cercles que poden evocar les rodes de foc del carro de Yahvé (Déu). I , a cada costat, un serafí i un querubí.
Entre el Cel i la Terra, sota les arcades de la Jerusalem Celestial, la Mare de Déu, Sant Joan i els altres apòstols. Als extrems, Sant Climent i potser Sant Corneli.
I per sobre de tot, l’element central, el més important: el Crist en Majestat. La seva representació està allunyada de la realitat i el resultat és una imatge no-naturalista, rígida, frontal, atemporal i esquemàtica. Per ressaltar això les seves formes estan perfilades en negre, omplertes amb colors brillants i contrastats. Però al detall, l’expressió del rostres, els plecs de la roba i les sanefes, són d’una mestria singular i única a l’època.
La figura de Crist en Majestat dins de la màndorla ens observa assentat a l’arc del cel, amb els peus sobre l’esfera que representa la terra.
Crist Totpoderós beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre obert amb la mà esquerra, que porta la inscripció “EGO SUM LUX MUNDI”: Jo soc la llum del món, la llum que ens revela el coneixement de Déu.
A banda i banda del cap de Crist apareixen les lletres Alfa i Omega, la primera i l’última lletra de l’alfabet grec, simbolitzant que en Déu s’inicien i es conclouen totes les coses.
