Menu
El conjunt romànic de la Vall de Boí està format per vuit esglésies i una ermita.
Una de les seves característiques principals és la unitat d’estil arquitectònic. Són construccions dutes a terme durant els segles XI i XII seguint els models provinents del nord d’Itàlia, el Romànic Llombard, que es caracteritza per la funcionalitat de les seves construccions, l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre, i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.
Les esglésies romàniques de la Vall de Boí són el reflex artístic d’una societat estructurada entorn de les jerarquies eclesiàstiques i senyorials, personificades en aquest cas en els senyors d’Erill i el Bisbat de Roda d’Isàvena, promotors dels temples de la Vall. Dintre d’aquesta societat medieval, l’església complia, no només una funció religiosa, sinó que també tenia un important paper social, com a lloc de reunió i refugi del poble. En el cas de la Vall de Boí, aquesta funció social dels temples s’evidencia en la utilització dels seus esvelts campanars de torre com a elements de comunicació i vigilància.
El Romànic de la Vall de Boí és excepcional per la concentració en un espai reduït d’un nombre tan elevat d’esglésies d’un mateix estil arquitectònic, conservat al llarg del temps amb poques modificacions que hagin alterat significativament la seva concepció inicial.
Cal destacar els conjunts de pintura mural que albergaven les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll i Sant Joan de Boí, actualment conservats al Museu Nacional d’Art de Catalunya, així com totes les talles produïdes pel Taller d’Erill, a destacar el Davallament de la Creu de Santa Eulàlia d’Erill.
El romànic neix al voltant de l’any 1000 al nord d’Itàlia i s´estén ràpidament per tot Europa. És el primer moviment artístic internacional amb unitat estilística, tot i les variants locals.
A Catalunya, el nou estil artístic arriba de la mà de l’Abad Oliba que ,des de Ripoll, Cuixà i Vic, és el gran impulsor de la renovació arquitectònica que viuran els comtats catalans durant el s.XI.
El primer romànic recull components procedents del món clàssic, la tradició local i les formes llombardes arribades amb els mestres d’obra itinerants. Les construccions són funcionals, amb l´única decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes, amb murs gruixuts capaços d’aguantar el pes de les voltes de canó. Les obertures són escasses i les naus generalment separades per columnes o pilars units per arcs de mig punt.
Durant el s. XII les millores tècniques mostren el perfeccionament del treball de la pedra. Els recursos arquitectònics es diversifiquen i s´afegeixen més elements escultòrics en la decoració.
En el s.XIII les formes romàniques comencen a conviure amb l’arribada del gòtic, tal com veiem en les construccions de l’”Escola de Lleida”.
Les esglésies es construeixen amb materials locals: pedra, calç, fusta i pissarra. La pedra treballada en forma de carreu i unida amb el morter de calç s’ utilitza per fer els murs i les voltes. Les bigues de fusta i les lloses de pissarra s’utilitzen per fer les cobertes
Al mur, s´hi aplica el morter de calç preparat amb sorra, calç i aigua. Per sobre es realitza el dibuix preparatori o sinòpia; i, amb el morter encara fresc, s´apliquen els pigments de color diluïts amb aigua.
S´utilitza per pintar sobre de la fusta o fer els retocs finals de la pintura mural. En aquest cas, els pigments es barregen amb rovell d´ou.
Centre del Romànic de la Vall de Boí
C/ del Batalló, 5 – 25528 Erill la Vall – Tel.973 696 715
info@centreromanic.com
