Santa Maria de Taüll

L’església de Santa Maria es consagra l’11 de desembre de 1123, un dia després que Sant Climent de Taüll, fet que mostra la importància dels recursos que els senyors d’Erill destinen a la Vall de Boí a l’inici del s.XII.

Situada en el centre del poble, és l’única església de la vall que sembla generar l’assentament de la població al seu voltant.

La major part del conjunt de pintures murals romàniques del seu interior es van arrencar i traslladar a Barcelona entre els anys 1919 i 1923, com les de la resta de la vall. Actualment a l’església es poden veure les reproduccions de l’absis central i del mur sud.

L’absis central està presidit per l’escena de l’Epifania, amb el Nen Jesús assegut a la falda de la Mare de Déu i els Reis d’Orient en actitud d’oferir.

Al mur sud destaca l’escena dels Reis d’Orient adorant l’infant Jesús i visitant a Herodes.

Cronologia

s.XI
Primer moment constructiu.

s. XII
Consagració de l’església.

s. XVIII
Reformes barroques.

1919-1923
Primer arrancaments de les pintures.

1960
Segon arrancament de pintures.

1971
Últims arrancaments i restauració.

2013
Instal·lació de la còpia de les pintures del mur sud.

Compra d'entrades

No s'ha trobat cap element

Visita virtual

Saber-ne més

Història

L’11 de desembre de 1123 el Bisbe de Roda-Barbastre, Ramón Guillem, consagra l’església de Santa Maria de Taüll, just un dia després de consagrar la de Sant Climent.

L’acta de consagració és el primer document escrit on trobem citada l’església de Santa Maria.

Les formes de l’arquitectura

La major part de l’edifici correspon al s.XII, però la base del campanar està construïda de forma molt diferent a la resta. Els carreus irregulars ens indiquen que es tracta de les restes d’una construcció anterior reaprofitada en l’edifici del s.XII.

Durant el s.XVIII les noves necessitats litúrgiques i els nous gustos estètics propicien diverses transformacions en l’estructura de l’edifici. Es derrueix l’absis sud i en el seu espai es construeix una sagristia. També s’obra un cimbori a la coberta de la nau central i a l’interior es divideixen les naus laterals en capelles. Les obres de restauració dutes a terme als anys setanta retornen a l’església el seu aspecte original romànic.

És una església de planta basilical de tres naus coronada amb un absis central i dues absidioles laterals. Les naus es cobreixen amb un embigat de fusta a doble vessant, el pes del qual reposa sobre uns grans arcs, anomenats formers. Aquests descansen sobre pilars de forma cilíndrica, els quals divideixen l’espai interior en les tres naus. El pas per la nau dreta queda interromput per la presència del campanar, que s’incorpora a l’interior de l’ església.

La porta principal es troba al mur oest, però a la façana sud se n’obre una altra, al costat de la torre del campanar. Les dues són d’arc de mig punt.

Mirem-la per fora

Encara avui es conserven restes pictòriques que decoraven tot el campanar, com les que es veuen als pisos superiors. Predominaven els motius geomètrics vermells combinats amb el blanc de l’arrebossat.

En els absis trobem la decoració llombarda formada per arcs cecs, lesenes i fris de dents de serra. A excepció de les altres esglésies, trobem un element decoratiu únic a tota la vall que es troba sota el conjunt d’arquets cecs: són els cercles concèntrics, anomenats cercles refosos.

Mirem-la per dins

De l’interior de l’església de Santa Maria de Taüll destaquen les pintures murals de l’absis, reproduccions de les originals, que actualment es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

En la reproducció de l’absis central podem veure, com és habitual, que la composició de les pintures es divideix en tres registres: a la part més elevada hi veiem l’escena de l’Epifania, a la part intermediària trobem representats els apòstols i a la part inferior hi veiem medallons circulars amb animals reals i fantàstics amb un fris de pintures que reprodueixen cortinatges a la part més baixa de l’absis.

L’escena de l’Epifania representa a la Mare de Déu asseguda en un tron, i el seu Fill a la falda, envoltats per una màndorla. Jesús, que vesteix una túnica i mantell vermell, porta un rotlle a la mà esquerra i alça la dreta en senyal de benedicció. La representació de la Mare de Déu té una clara influència bizantina presentada com a tron de la Saviesa. Al seu voltant, els Reis d’Orient s’apropen per presentar les ofrenes. Apareixen segons la tradició representant les tres edats de la vida de l’home: Melcior de vell, Baltasar de mitjana edat i Gaspar de jove.

A banda i banda de la finestra, trobem sis apòstols dels quals es poden identificar, sota el conjunt d’arcades, Sant Andreu, Sant Pere, Sant Pau i Sant Joan Evangelista.

La resta dels murs de l’església estaven decorats amb pintures al fresc, d’una qualitat diferent a les de l’absis central, pintades per una altre mestre, anomenat com a mestre del Judici final, pel tema de les pintures que va pintar al mur occidental (de les que no tenim reproducció a l’església)

D’aquest segon mestre sí que es van reproduir amb paper gel les pintures del mur sud, entre la capçalera i el campanar on identifiquem la representació de diferents escenes de l’Antic i el Nou Testament.

En el registre entremig les escenes es llegeixen de dreta a esquerra, hi podem veure: l’anunciació a Zacaries mentre oficiava al temple, la Nominació de Joan Baptista, Maria amb el Nen rebent l’adoració dels Reis d’Orient que alhora també formen part de l’escena en la qual visiten a Herodes.

De les escenes del registre superior només se’n va conserva la meitat inferior i per tant és més difícil d’interpretar els episodis representats. Alguns historiadors identifiquen l’escena de la caritat de Sant Martí amb el personatge que talla la seva capa per donar-la a un altre, i a l’escena tocant al campanar uns àngels armats amb l’ arcàngel Miquel combatent el drac.

A la part inferior hi tornem a trobar un cortinatge pintat.

Les tres piques romàniques i el retaule barroc

A l’interior de l’església es conserven les tres piques romàniques: a l’entrada la pica d’aigua beneïda, al costat del campanar tenim la pica baptismal, i la pica més gran que servia per guardar l’oli. L’oli es feia servir amb les llànties per il·luminar l’església.

Als peus de la nau es conserva el retaule barroc original que presidia l’absis principal durant el segle XVIII fins el XX, ocultant les pintures romàniques.

A la part superior trobem representat a l’arcàngel Sant Miquel amb Sant Pau a l’esquerra i Sant Pere a la dreta. A la part inferior hi veiem la Mare de Déu Immaculada, amb Sant Joan Evangelista a l’esquerra i Sant Isidre a la dreta.

Galeria d'imatges

Altres esglésies

Sant Climent de Taüll

Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Sant Joan de Boí

Sant Feliu de Barruera

Nativitat de Durro

Santa Maria de Cardet

L’Assumpció de Cóll

Sant Quirc de Durro