Sant Feliu de Barruera

A Sant Feliu de Barruera hi trobem elements arquitectònics dels dos grans moments constructius presents a la Vall de Boí: els segles XI i XII.

Les diferències constructives de cada segle es fan evidents en els dos absis que conserva l’església: l’absis del s.XI, decorat amb arquets cecs, bandes llombardes i amb un aparell irregular ben diferent dels carreus de l’absis del s.XII.

Les remodelacions de l’església i els béns mobles que es conserven a l’interior ens mostren com els temples de la vall es van adaptant als gustos i a les necessitats de la comunitat que els ha utilitzat des del segle XII fins als nostres dies sense interrupció.

Cronologia

s.XI
Primer moment constructiu.

s. XII
Nau, braç del creuer i base del campanar.

Dues noves capelles, reforma del campanar i la porta.

s.XVII-s.XVIII
Aportacions barroques.

Anys 70
Restauració i eliminació elements barrocs.

Compra d'entrades

No s'ha trobat cap element

Visita virtual

Saber-ne més

Història

Hi ha poques notícies referents a l’església de Sant Feliu de Barruera. El primer document vinculat a aquesta església data del 1140, moment en el qual l’església de Barruera passa a dependre de la diòcesi d’Urgell.

Un document propi de l’església és el referent a una visita pastoral de l’any 1373, en la qual el visitador papal arribà a la Vall de Boí i s’entrevistà amb diversos sacerdots, entre ells Domènec d’en Jaume, vicari de Barruera.

Les formes de l’arquitectura

L’església de Sant Feliu ha tingut nombroses transformacions al llarg dels segles, actualment veiem una església amb una única nau coberta per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansa sobre arcs torals suportats per una sèrie de mènsules.

La nau és coronada a l’est per un absis semicircular i conserva el braç sud del transsepte, capçat per un segon absis de dimensions més reduïdes.

La porta d’accés al temple, precedida per un petit porxo, es troba al mur oest. El campanar, més auster i discret que altres de la vall, es situa al mur sud-oest.

Dues capelles posteriors s’obren a la façana nord de l’església.

El campanar, és ben diferent a altres de la vall, ja que únicament conserva els dos primers pisos de la construcció original romànica.

Mirem-la per fora

L’església de Sant Feliu ha tingut nombroses transformacions al llarg dels segles, provocant que l’exterior de l’edifici presenti un jocs de volums força interessant i particular.

Si feu un cop d’ull als dos absis, podeu veure els diferents moments constructius de l’edifici: l’absis principal està construït amb un carreu de pedra força irregular, ja que es va alçar en la primera fase constructiva, la del segle XI, mentre l’absis sud (que correspon al braç del transsepte) es va edificar al segle XII, raó per la qual el tractament de la pedra és regular i més acurat. Aquest absis sud no està decorat amb els motius llombards que apareixen al central , l’únic motiu decoratiu de que disposa és una motllura  a sota del ràfec de la coberta.

En els absis  de Sant Feliu també  trobem els dos models  diferents de les finestres romàniques. La finestra de doble esqueixada i la finestra d’obertura recta.

El forrellat

A la porta de l’església es conserva un dels forrellats que trobem en diferents esglésies de la vall, decorat amb motius geomètrics i capçat pel cap d’un animal.

Mirem-la per dins

L’església de Sant Feliu de Barruera conserva diversos elements arquitectònics singulars.  

La  volta de quart d’esfera que cobreix l’absis central està construïda amb pedra tosca (calcària), un material més lleuger que el granit, extret molt probablement dels voltants del riu de Barruera, de la zona més humida de l’obaga.

Del transsepte únicament es conserva el braç sud, cobert amb una volta de canó.

La planta inicial podria ser de tipus basilical amb tres naus, però que va quedar inacabada per falta de recursos. La pista ens la dona un pilar circular que encara es conserva en una cantonada del creuer.

Decoració romànica

A l’absis central podeu veure restes d’arrebossat i encintat original del s.XI. Aquesta decoració marca línies blanques amb la calç per representar les juntes entre les pedres i simular una construcció perfecta. 

A l’entrada es conserva la pica baptismal original romànica. L’estructura de fusta que hi ha per sobre, es va posar al segle XVIII per protegir l’aigua. Feia també la funció d’armari per guardar els elements litúrgics.

Galeria d'imatges

Una experiència audiovisual que connecta l’herència cultural i la tecnologia digital.