Assumpció de Coll

L’església de l’Assumpció de Cóll té característiques pròpies que la diferencien de les altres esglésies de la vall: els materials de construcció, la mida dels carreus o els elements decoratius de la portada, la part més interessant del temple. A destacar el Crismó i els capitells esculpits amb representacions de lluites entres homes i animals.

Com en d’altres esglésies de la vall, custodiant l’entrada al temple trobem un forrellat de ferro forjat de tipologia romànica amb el passador acabat en cap d’animal.

A l’interior de l’església encara es conserven les tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica de l’aigua beneïda i la pica de l’oli.

Cronologia

s.XI
Primer moment constructiu.

S’obre una capella lateral al mur nord.

Reformes de factura gòtica al campanar.

Anys 70
Reconstrucció de la coberta.

2013
Restauració de la portalada i el campanar.

Compra d'entrades

No s'ha trobat cap element

Visita virtual

Saber-ne més

Història

El poble de Cóll és l’únic de tots els que conformen la Vall de Boí que a l’Edat Mitjana no pertanyia als dominis del senyors d’Erill. L’any 1054, durant el regnat de Ramir I (rei d’ Aragó ) el nucli de Cóll (Colle) apareix documentat com a part del terme de Castelló de Tor. Temps després, el seu fill Sanç Ramírez el va lliurar a la seu de Roda d’Isàvena.

Es per aquest motiu que l’església de l’Assumpció de Cóll va ser la única de la Vall de Boí que en la concòrdia del 1140, signada entre els bisbats d’Urgell i Roda, va quedar depenent de Roda Barbastre.

En unes obres d’arranjament de l’edifici , a finals dels anys setanta, es va trobar a l’altar de l’església una llosa de pissarra amb una inscripció del 1110, que podria relacionar-se amb la consagració del temple.

L’arquitectura

L’Assumpció de Cóll és una església d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. El campanar, de planta quadrada i tres nivells d’alçada, es situa al mur sud, al costat de l’absis.

A la construcció inicial es van afegir dues capelles laterals, la del mur nord coberta amb volta de canó, i la del mur sud, de factura gòtica, ocupant la base del campanar.

La incorporació d’aquestes dues capelles acaben donant-li a l’església la planta de creu llatina que veiem actualment.

La riquesa escultòrica del temple es centra en la seva façana oest, especialment en la portada.

Un fris d’arcuacions cegues segueix tot el perímetre del temple, tant a la part superior de les façanes com de l’absis.

Els carreus de pedra emprats en la construcció són força més grans que en la resta d’esglésies de la vall. Estan tallats d’una forma regular i perfilada.

Al campanar es pot veure l’evolució arquitectònica del temple: la part baixa és romànica, mentre que els dos pisos superiors són de factura gòtica.

Mirem-la per fora

La porta d’entrada al temple, com en moltes altres esglésies de la Vall, és custodiada per un forrellat de ferro forjat medieval.

La façana principal de l’Assumpció llueix una gran riquesa d’ elements arquitectònics i decoratius: la porta d’accés al temple, un relleu escultòric amb l’anagrama de Crist, un òcul i un fris d’ arcuacions cegues que perfilen la part més alta de la façana

A la portada hi destaquen els capitells esculpits de les columnes. Els capitells exteriors estan decorats amb motius vegetals i els interiors, de caràcter figuratiu, combinen representacions humanes i zoomòrfiques (probablement lleons), escenificant la lluita entre l’home i la fera com a representació de la lluita entre el bé i el mal.

El Crismó: La interpretació dels relleus del Crismó de l’Assumpció de Cóll podria encaixar en un context funerari on l’anagrama central és el símbol de redempció; les aus, a d’alt, com a símbol de la vida eterna; i els homes, a baix a la Terra, que fan sonar les trompetes com a símbol anunciador del Judici Final.

A la porta també es pot observar el forrellat de forja medieval, un dels més ben decorat de la vall, juntament amb el de Santa Maria de Cardet.

Mirem-la per dins

A l’estructura original d’una nau es van afegir, posteriorment, una capella al mur nord, coberta amb volta de canó, i una al mur sud amb volta ogival, que ocupa la base del campanar.

Els arcs torals són els elements de reforç de la volta de canó que cobreix la nau del temple.

El cor es situa a la part oest de la nau. L’accés es realitza mitjançant una escala de cargol encastada a l’angle sud-oest , la barana del cor, és de traceria gòtica.

Els ulls de bou permeten il·luminar l’interior de l’església deixant penetrar la llum del sol. N’hi ha un al mur oest i l’altre –d’obertura quadrifoliada— al mur est.

A l’interior del temple encara es conserven tres piques romàniques: la pica baptismal, la pica d’aigua beneïda i la pica de l’oli.

Galeria d'imatges

Altres esglésies

Sant Climent de Taüll

Santa Maria de Taüll

Santa Eulàlia d’Erill la Vall

Sant Joan de Boí

Sant Feliu de Barruera

Nativitat de Durro

Santa Maria de Cardet

Sant Quirc de Durro